3. Màgia!

Imagina, Màgic, els teus serveis al món. Poetes amb el cor trencat que converteixen nines imflables en neumàtiques damisel·les. Trens de mitjanit que per fi arriben per recollir la munió de desesperados que fa anys que els espera. Columnes de castells de cartes de Bagdad a Cuzco i, pel camí, mig despistats, captaires convertits en magnats, magnats morts en voler-se convertir en estatues xapades d’or, estatues de muses i dimonis que cobrarien vida per realitzar els més elevats anhels, anhels complerts, en definitiva, de respirar, jugar i estimar, de cantar i de viure decentment, de no passar gana i de tocar la balalaika sobre la gepa d’un papa refredat.